XICANA Anna Montserrat

Pallassa de cor i il·lusionista de passió “Quina combinació”.
Artista amb una àmplia formació en el mon de les arts escèniques, comedia de l’art,
mim, titelles, opera xinesa, circ, clown i màgia.
Combinant la feina d’artista amb la de formadora de Circ a l’escola que va fundà junt
amb quatre artistes més, l’any 2002, l’escola de Circ “Quina Gràcia” ubicada al barri
de Gràcia de Barcelona. Actualment soms 10 professors i professores en les següents
tècniques, Aeris, Acrobàcia, Malabars i Equilibris.
Des del 2001 i fins ara, Sòcia de PSF Pallassos sense Fronteres, expedicions a
Nicaragua, El Salvador, Colombia, Guinea Ecuatorial, Haití, dues vegades, Moçambic,
Líban dues vegades, Burkina Faso i als Camps de refugiats de Tunísia, d’Idomeni i
Etiopía realitzant espectacles per a poblacions en situacions en crisis.
Sempre ha tingut contacte amb la màgia, i ja el 1993 ofereix un espectacle propi de
màgia infantil, Xicana, però és des del 2007 que s’ha convertit en la seva passió i
base principal dels seus espectacles, especialitzant-se en màgia infantil i amb
Cartomàgia (màgia de prop) amb Gabi Pareras. Sòcia de la S.E.I. (Societat espanyola
d’il.lusionisme) i ACAI (societat catalana d’il.lusionisme). Crea també l’espectacle
Poker de Iaies on reivindica la màgia femenina i també que la gent gran no son un
moble vell si no una obra d’art treballada dia a dia amb molta comunicació i
empatia.
Així, ha participat al Festival de Damas Màgiques de Terrassa, Festival de màgia de
Córdoba, al Festival Arts Escèniques AMA de Palma de Mallorca, Festival de Pallasses
d’Andorra, Festival de Pallasses del Circ Cric, Festival de Pallassos de Cornellà,
Festival de màgia l’Impossible de la Canonja, Festival Teatre Màgic de Tarragona,
Festival de màgia de Vitoria, Festival Magiclown, Festival de màgia de Santa Susanna,
Festiclown, Glauker Festival a Suïssa, Paderborn i Pflasterzauber Festival a Alemanya
i Fira de Tàrrega, entre altres.

Espectacles de la companyia

XICANA

La Xicana és una pallassa que vol fer màgia, però sempre s’equivoca, ven la màgia quan no n’hi ha i quan hi ha màgia, de veritat s’equivoca.

Continuar llegint…